TERRORISME JIHADISTA VS TERRORISME EUROPEU

Atemptat a Bèlgica

Vaja per davant el meu menyspreu més absolut als atemptats de Bèlgica i la meua solidaritat amb les víctimes. Dit açò, no estaria mal que en lloc de llepar-nos les ferides i de pensar que som víctimes d'una colla de bojos que posa bombes perquè si, començarem a analitzar un poc que és el que està passant.

És clar que els jihadistes estan bojos, però potser no són els únics. Potser estem pagant grans quantitats de diners a altres bojos que, per un costat fomenten les guerres en països d'altres continents (Àsia, africa), que espolien els recursos dels països dels esmentats continents, que exploten a les seues poblacions fent que treballen 18 hores diàries, homes, dones i xiquets, per un salari absolutament miserable, per enriquir les multinacionals d'Europa i Nord-amèrica, i que creen guerres civils en eixos països per a després vendre armament i reconstrucció.

El negoci és redó, almenys mentre el tenen controlat. Però tot té un cost, és això que els EEUU i Europa han volgut anomenar com a danys col·laterals i que no és altra cosa que la perduda de vides innocents, tant d'un costat com d'un altre.

Avui Europa està consternada i mentrestant, un grapat de polítics i d'empresaris europeus estan pensant en el benefici que pot reportar un atemptat com aquest, en el càlcul de la reconstrucció (comissions que es poden emportar), benefici pel que fa a noves facilitats per aprovar noves lleis que retallen més els drets de les persones, més control social, i per damunt de tot, legitimació per a seguir intervenint en els països involucrats en el conflicte.

Europa és tant culpable com qui posa les bombes. Innocents són els morts i els ferits dels atemptats, com innocents són els milions de Sírius que des de fa cinc anys estan vivint baix una pluja de bombes i destrucció i que, sense cap esperança de vida, fugen de la mort segura del seu país per trobar-se en la mort segura que li regala la UE al deportar-los a Turquia i negar-li's tots els drets que contempla la Declaració de Ginebra i la carta dels drets humans.

Avui en Brussel·les han esclatat bombes, ha sigut una massacre sense cap sentit, un assassinat massiu perpetrat per salvatges i desalmats, però dia a dia Europa està atemptant de manera salvatge, actuant com autèntics desalmats contra gent innocent que es veu condemnada a mort per les polítiques que els nostres representants porten a la pràctica de manera rutinària.

Avui plorem els morts, però ells també els ploren diàriament. Algú em pot dir si coneixerem el destí final de tots els refugiats deportats a Turquia? Algú em pot dir si, a més a més de tots els morts que ja s'han produït en l'Egeu, anem a conéixer quantes foses comunes ompliran els turcs en refugiats, i en població kurda a qui, després de l'acord de la #VergUEnza , on Europa li ha garantit a Turquia mirar cap altre costat en el tema de l'extermini del poble kurd a canvi que "s'ocupe" del "problema" dels refugiats?

Mireu, jo plore els morts de Bèlgica, però també plore la resta de morts, de torturats, de deportats i plore perquè nosaltres hem votat a mafiosos i criminals perquè signen acords que difereixen poc de les accions que va aplicar Hitler. 

Hem de dir-ho clar i fort, hem de ser sincers amb nosaltres mateixos, el terrorisme jihadista és tremendament salvatge i destructiu, però les polítiques de la Unió Europea també ho son, també és terrorisme el que des de Brussel·les s’està aprovant, i també és terrorisme la política neoliberal que a tots els països d’Europa es practica i que per sustentar a quatre ha d’explotar i maltractar a la majoria de la població dels nostres propis països i arruïnar per complet i destruir les vides dels habitants d’altres continents.

Pose'm trellat, fem fora dels nostres governs i del parlament europeu a tota aquesta Mafia, a aquesta colla de criminals i comencem a tractar als altres països amb respecte, a negociar de tu a tu i no amb eixa superioritat eurocentrista tan característica de la dreta i l'extrema dreta. Comencem a respectar els drets humans, comencem a entendre que la nostra vida no val més que la del veí i que, per damunt de tot, no podem seguir mantenint a sindicats del crim en les nostres institucions com si en nosaltres no anara la cosa.

Potser, si fem tot açò, d'ací a un temps haurem salvat moltes vides i haurem aconseguit que molts milions de persones que ara no tenen cap esperança de vida, tinguen un lloc on viure i fins i tot els seus menuts tornen a somriure.