RAONS DEL "NO" D'EU - UP A PODEMOS I COMPROMÍS

Unitat Popular de Castelló decidint al voltant del pacte o no amb Podemos i Compromís

Anit em va tocar explicar als companys i companyes d'Unitat Popular Castelló, quin havía segut el tracte que haviem rebut, en les negociacions de confluència, per part de Compromís i Podemos.

Ho vaig fer amb una tristesa profunda i sinzera perquè, no només desitjava haver pogut aplegar a un acord, es que ademés crec , amb convicció, que la nostra societat necessita i reclama un enteniment de tota l'esquerra.

Per desgracia, en cap moment vam trobar un tracte, ni correcte ni digne. Vam trobar a dos partits politics que s'havíen pres les coses com un simple repartiment de llocs i carrecs i que en cap moment van voler ni parlar d'altres qüestions que importen a la gent.

Portaven un pacte tancat i lligat, on el xantage de Podemos cap a Compromís era tant evident que cada vegada que Compromís intentava accedir a qualsevol de les nostres reivindicacions, havíen de demanar per favor a Podem, que els deixarà fer-ho.

Compromís pensa en mantindre les seues dues conselleríes en la Generalitat i en que Podemos no es cabretje i els retire els vots que necessita la coalició de Mónica Oltra, per a tindre majoría absoluta en la Generalitat. 

La por a perdre eixe suport era tant palpable i evident que provocava vergonya aliena. Una coalició nacionalista, com Compromís, deixant de costat tots els seus principis i entregat a un partit estatalista, com es Podemos.

Podemos, pel seu costat, jugant el paper de qui encara pensa que van a prendre el cèl per assalt i a ocupar la Moncloa amb majoria absoluta. La prepotència, la mala educació i la falta de professionalitat dels portaveus que es van sentar en la taula, dona la mesura del que es la formació de Pablo Iglesisas, un partit que, a mesura que van apropan-se les eleccions, s'en adona de que internament están desintegrats per complet i que van a traure un resultat desastrós en les generals del 20 D. 

Es eixa sensació de fracàs tant gran la que els fa que, en volta d'entendre que estem en un moment históric al que es necessita molta pacència, molt de treball i molt d'enteniment amb altres forces polìtiques i socials, es dediquen a insultar i a intentar sometre al seu dictat a formacions polítiques amb molta més historia, més reodatge, un coneixement i reconeixement molt més gran del que està succeint al nostre país, com es ara EU i Unitat Popular.

Evidentment, Unitat Popular no s'ha plegat ni la xantage de ningú ni ho farà. Desitjavem trobar un enteniment i presentar-li a la gent del País Valenciá un projecte de transformació social que anava molt més enllá dels acords de llocs en la llista que ens van oferir. Això no era el que importava, no eren els llocs, com vos estàn intentant vendre. Es tractava de començar una relació a tres bandes amb cordialitat, de manera amistosa, amb ganes de treballar en equip i pensant en resoldre tots els temes d'urgència social, al temps que es treballava en la construcció d'un nou País Valenciá molt més social, més solidarí, on tota la gent recupera la dignitat perduda els darrers anys per la política asquerosa de retallades, saqueix i usurpació de drets que ha portat a terme el Partit Popular.

Es tractava d'un projecte a curt, mig i llarg plaç que haguera escrit una nova historia, molt més bonica i més digna, per al nostre País Valenciá. Però ni Compromís, ni Podemos han vollgut parlar de rés dáixò. Només pensaven en obligar-nos a acceptar uns llocs en la llista que ells ja havíen acordat, per poder vendre-li a la societat que son una candidatura valencianista perquè, si Unitat Popular no està, no poden vendre de cap manera que Podemos es un partit valencianista i per tant, Compromís queda en el cul a l'aire davant dels seus electors. Només volíen un matrimoni de conveniència. 

Les darreres setmanes em sentia en moltissimes ganes de treballar per eixe somni. Hem currat moltissim per fer que fos possible un projecte amb el que, personalment, he sommiat tota la vida, un País Valenciá d'esquerres de veritat. Avuí sent una decepció profunda, no només perquè no es va poder aplegar a cap acord, la meua decepció va molt més enllà i te a vore en què he comprés que Compromís i Podem només han signat un pacte de convenècia, on només els ha importat mantenir llocs, conselleries, repartir-se càrrecs deprés de les eleccions i mantenir-se ahí. Poc més. No els importa la gent.

Es cèrt que dins de Compromís he trobat a algunes persones que estaven d'acord en mi i que rebutjaven de plá el que a la fí s'ha fet, però també es cert que eixes persones avuí sentiràn la mateixa decepció que jo perquè saben que no han perdut ells, ni he perdut jo, ha perdut el País Valenciá. Hem perdut tots els que hem lluitat per canviar de veritat les condicions de vida de molta gent que està patint i hem deixat passar un'oportunitat històrica de ser protagonistes del nostre present i el nostre futur, de fer les coses bé

A tota eixa gent de Compromís, que m'he trobat pel camí i que val molt la pena, dir-los que, segur que ens tornarem a trobar i que seguirem parlant i prenent cafe, xarrant de com fer un paìs millor, pero dir-los també que serà molt dificil, que serà molt complicat que tornem a trobar una ocasió tant bona com la que s'ha deixat passar.

Sort a tots. I al pacte artificial, que han signat Podemos i Compromís, bont vent i barca nova. Van a necessitar molta, molta sort, perque el projecte que neix tort...