L'OBJECTIU DE LA SUBSTITUCIÓ DEL BIPARTIDISME

Després de llegir l'article "Podemos busca su propio bipartidismo" de David Hernández Martínez, article en el que estic d'acord en la majoría de les coses que diu

En aquest context trobe dues coses destacables:

A- El discurs de Podemos no és el de la pluralitat d'opinions i de veus al parlament i per tant, no tenen cap intenció de donar suport a cap reforma electoral que porte un sistema de repartiment d'escons més just. La seua aspiració és aprofitar-se de l'actual sistema per a, una vegada aconseguit el "sorpasso", perpetuar-se en el govern-oposició com han fet els últims 40 anys PP-PSOE.

B- Queda clar que l'estratègia de confluència en Catalunya, Galícia i País Valencià no és més que un intent d'acabar en altres forces territorials que en aquests moments tenen més forces que Podemos en els esmentats territoris. Una simple estratègia de fagocitació de tot allò que supose una minva del seu espai electoral. Per tant, segons aquesta teoria, que compartisc.

Compromís està, malgrat que gaudeix dels millors resultats en la seua historia, en un greu perill de caure en mans de Podemos i acabar sent residual. Podemos no vol res dels nacionalistes que no siguen els seus vots, el mateix que d'esquerra Unida.



El proper moviment?, carregar-se a Ximo Puig i al PSPV. Penúltim pas que no serà més que l'anterior a l'absorció i posterior intent de fer desaparèixer a Compromís que, en aquest moment viu el seu particular moment de gloria sense adonar-se’n que no són més que un joguet en mans de Pablo Iglesias.

En conclusió:

Les meues reticències cap a Podemos van en eixa direcció. Jo crec en un parlament amb representació de totes les sensibilitats politiques i socials, crec en la confluència com la necessitat de sumar forces i esforços per a doblegar a l'actual sistema capitalista que ens estrangula permanentment i ens deixa a la intempèrie. Però no ens enganyem, una cosa és la confluència, on cap sensibilitat és aniquilada i una altra molt diferent es l'estratègia fagocitadora de Podemos que només vol una veu a l'esquerra del PP.

Sé que tindre moltes veus en contra d'aquesta tesi, però el temps només fa que anar constata'n les sospites.

I per concloure, he de dir que res em faria més feliç que estar equivocat i veure com Podemos inicia un camí de diàleg i de confluència real, on tothom es trobe representat (i parle de polítiques, no parle de càrrecs) i on ningú sentisca que en eixe espai de diàleg es queda fora per l'actitud autoritària de qualsevol de les parts.
Seria de neci negar que l’únic camí per a derrotar a la dreta és el de la suma de forces, però seria més neci pensar que seria bo substituir al PSOE perquè una altra força, en aquest cas Podemos, ocupe el seu lloc i es perpetue, com ho han fet els socialistes durant 40 anys, fent polítiques que poc o res es semblen en les d’aquell Podemos que va enamorar en les eleccions europees de fa dos anys.